What colour is your skin?

In England, twice when I have gone to fill out application the same question has repeated; What is your ethnic group? I don't understand anything, it's necessary to know what is it you skin colour to study? The application contain a long list of different skin colours, for example:
White - British

White - Irish

White Other

Any other white Background

Any other White and Black

Any Other Mixed Background

Any Other Black Background

For me is an absolutely absurd question, I don't understand this, I can't see any sense in this question, it's as if they asked you about your eye colour, your size of shoes or your colour hair. I really don't understand. 

In both occasions I couldn't help laughing and I asked to person who attend me for help because I really don't know which is my ethnicity moreover I dont't care about that. 

For my surprise, when I researched on the internet the application for show you, on the web page of my college I found an information, this information didn't like me at all. The relevant information about its community (facts and figures) was "6.9% of the popilation being from a Black or Minority Ethnic Group" Is it important this information? because I don't think so. Perhaps this information is not derogatory and only it's information and I am a person with a lot of prejudiced whatever it is I didn't like, I don't know the reason.  

And... What does that have to do with the museum? 

In the museum I saw a man with blue skin. I couldn't found anything about this, but I remember that in its explanatory panel said that time ago in China existed a disease that convert skin in blue.
The next time that someone ask me about my colour skin, I will write... my skin's colour is blue!
Talk about this make me remember a short film called Binta and the great idea, this film is not directly to the subject of my composition but I have remembered one sentence when Binta said: "...I also like yellow a lot. Yellow is the colour of the sun. But my favorite colour of all...is the color of skin." What colour is the colour of skin?
I hope you enjoy this short film a lot!


De quin color és la teua pell?
A Anglaterra, dues vegades quan he anat a omplir sol·licituds la mateixa pregunta s'ha repetit, quin és el seu grup ètnic? No entenc res, cal saber quin és el que el color de la pell per estudiar? Les sol·licituds conten una llarga llista de diferents colors de pell, per exemple:                                                                 
Blanc - Britànic
Blanc - Irlanda
Blanc Altres
Qualsevol altre fons blanc
Qualsevol altra Blanc i Negre
Qualsevol altre fons mixt
Qualsevol Fons Negre Altres
Per a mi és una qüestió completament absurda, jo no l'entenc, no li trobe cap sentit, és com si et preguntaren pel teu color d'ulls, pel teu numero de sabata o pel color del teu monyo. De veritat que no ho entenc.
Les dos vegades que m'ha passat no he pogut contindre la risa i he tingut que demanar-li a la persona que m'assitia que m'ho omplira ella perquè realment jo no se quin és el meu origen ètnic, a més és una cosa que no m'importa gens.
Per a la meua sorpresa, quan vaig buscar la sol · licitud per a mostrar-vos-la, a la pàgina web del centre on estudie, em vaig trobar amb una informació que no em va agradar en absolut. La informació rellevant sobre la seua comunitat (fets i xifres) era "un 6,9% de la població pertany a un grup ètnic Negre o Minoritàri" És important aquesta informació? perquè jo no ho crec. Potser aquesta informació no és despectiva, sols és informació i jo sóc una persona amb una gran quantitat de prejudicis però siga el que siga, no m'agrada, no sé la raó.
I ... Què és el que té a veure tot açò amb el museu?
Al museu vaig veure un home amb la pell blava. No he trobat res sobre això, però recorde que en el seu panell explicatiu ficava que feia un temps a la Xina hi havia una malaltia que tornava la pell blava.
La propera vegada que algú em pregunte sobre el meu color de pell, vaig a escriure ... el color de la meva pell és de color blau!
Parlar sobre açò m'ha fet recordar un curtmetratge anomenat Binta i la gran idea, aquest film no està directament relacionat amb el tema d'aquest escrit, però m'he recordat d'una frase en la qual Binta diu: "... També m'agrada el groc. El groc és el color del sol. Però el meu favorit de tots els colors... és el color de la pell. " De quin color és el color de la pell?
Espere que gaudisques molt d'aquest curtmetratge!

Decoys

In the museum, the first thing that captured my interest was a rag doll. It was nearly 50 centimeters tall. When I finished to read its explanatory panel, I was surprised because it was a war doll. On June 6th, 1944 the RAF dropped "paradummies" over the French Atlantic coast, this fact caused confusion to German soldier. When I came bake home, I researched more information about decoys parachutes. I read that each doll had one little bomb so when the doll landed on the floor, the bomb exploited without a trace.
Other types of decoy were used by soldiers on other occasions. For example, the Americans soldiers used a dummy tank. It was a false tank build of wooden or inflatable material.
It's incredible how far can arrive the imagination of the people for getting the power. I am sure that the person that invented these decoys would be at home dying of laughter.
I would like so much that the conflicts could be solved by dialogue but its seems impossible.
Anonymous fighter never have in her weapons the reason but when you learn to cry for something also you learn to defend it (Barricada).

Reclams

Al museu, el primer que va captar el meu interès va ser un ninot de drap. Mesurava uns 50 centimètres. Quan vaig acabar de llegir el panell explicatiu, em vaig sorprendre perquè es tractava d'un ninot de guerra. El 6 de juny de 1944 la RAF va llançar "falsos paracaidistes" sobre la costa atlàntica francesa. Aquest fet va causar confusió als soldats alemanys. Quan vaig arribar a casa, hem vaig ficar a buscar més informació sobre els  paracaidistes que van fer de reclam. Vaig llegir que cada ninot tenia una xicoteta bomba de manera que quan el ninot aterrava a terra, la bomba explotava sense deixar rastre del ninot.
Altres tipus de reclams van ser utilitzats pels soldats en altres ocasions. Per exemple, els soldats nord-americans van utilitzar uns tancs fasols. Eren uns tancs falsos construits amb fusta o inflables.
És increïble fins on pot arribar la imaginació de la gent per aconseguir el poder. Estic segura que la persona que va inventar aquestos reclams estaria a sa casa morint-se de risa.
M'agradaria molt que els conflictes pogueren ser resolts mitjançant el diàleg, però pareix impossible.

Anònim lluitador mai té en les seues armes la raó, 
però quan s'aprèn a plorar per alguna cosa també s'aprèn a defensar-la (Barricada)

Believe it or not!

The last weekend I went to London because I was free. I went there because I wanted to surprise one of my friends of my village, he works in London since 3 months ago. I asked to people where he works and I went to see him but he didn't know anything! I didn't know if that day he would work but for my surprising when I found the restaurant he was there!
I was so glad to see him, he also to see someone well-known but he would have to end at twelve o'clock so I had 6 hours for visiting London.
The truth, there was cold so after walking for three hours I saw a museum that it would open until midnight so it was perfect and I decided to spend part of my money visiting it. It was a museum very strange, it's called Ripley's Believe it or not. Robert Ripley was an explorer, an adventurer. He dedicated his life to collect a lot of unusual things that he found it in his path. In addition, Jim Carrey, my favorite actor is filming the film about the life of Robert Ripley so it was a perfect decision.
My level of English is limited and I can't write about anything. As of now I will write about the things that more surprised me in the museum, after of this... I hope to improve my English! Believe it or not! XD

Creu-t'ho o no! 

El passat cap de setmana no treballava així que me'n vaig anar a Londres. Vaig anar a donar-li una sorpresa a un amic del meu poble, ell està treballant en Londres des de fa 3 mesos. Vaig preguntar a la gent on treballava i vaig anar a veure'l però ell no tenia ni idea! Jo no sabia si eixe dia treballaria o no però per a la la meua sorpresa quan vaig trobar el restaurant ell estava allí!

Em vaig ficar molt contenta de veure'l, ell també de veure a alguna cara coneguda. EL problema era que ell no acabava de treballar fins les dotze de la nit així que jo tenia 6 hores per a visitar Londres.

La veritat, feia un fred que pelava! Així que després de caminar 3 hores vaig vore un museu que obria fins a mitja nit, això era perfecte. Vaig decidir gastar-me part dels meus diners visitant-lo.

Era un museu molt estrany, es deia Ripley, creu-t'ho o no! Robert Ripley va ser un explorador, un aventurer. Ell va dedicar la seua vida a recopilar un fum de coses rares que trobava al seu camí. A més, Jim Carrey, el actor que més m'agrada, està rodant la pel·lícula sobre la vida d'aquest home, així que va ser una bona decisió!

El meu nivell d'anglès és limitat i no puc escriure sobre qualsevol cosa. En les pròximes entrades escriure sobre les coses que més em van sorprendre al museu, després d'açò... espere que el meu nivell d'anglès haja millorat! Creu-t'ho o no! XD

Running

I started to run when I was twelve years old, more than 12 years ago, more than half of my life. I remember the first time that I run more than ten minutes, I was very satisfied with myself. I decided run for myself and I think that is one of the best decisions of my life because running only give me good things.I have known a lot of people who until today they are my friends and I still share my life with them although sometimes it's difficult. 

This morning I have gone out to run I like so much. A few months ago I thought that I couldn't run never again and now I can run again. I am very happy for this reason. 

When I have gone out, the temperature was two below zero, I am always very wrapped up so it's very estrange that I am cold but today my ears were frozen. Ten minutes later I had started to run the snow has begun to fell but it was very tiny snowflakes, it doesn't matter, I like feel the cold in my face, I like put my finger in my nose and  to breathe out strong to pulling out my snots. 

I like to run alone, in company, in competition...I like to run when it's warm, it's cold or when the temperature is perfect. 

And you? Do you like to run?

Córrer

Vaig començar a córrer quan tenia dotze anys, fa més de 12 anys ara, més de la meitat de la meua vida. Recorde la primera vegada que vaig córrer més de deu minuts, estava molt satisfeta amb mi mateixa. Córrer va ser una decisió meua i crec que és una de les millors decisions que he pres a la meva vida, perquè sols m'ha aportat coses positives, he conegut a molta gent que fins hui són els meus amics i amb els quals encara compartisc la meva vida, encara que de vegades siga complicat.
Aquest matí he eixit a córrer, m'agrada tant! Fa uns mesos, pensava que mai més podria fer-ho i ara puc una altra vegada. Estic molt contenta per aquest motiu.
Quan he eixit, la temperatura era de dos graus baix zero, sempre vaig molt abrigada per la qual cosa és molt estrany el dia que tinc fred, però hui les meues orelles estaven congelades! Deu minuts després d'haver començat a córrer han començat a caure flocs de neu molt finets, no importa, m'agrada sentir el fred a la meva cara, m'agrada posar el dit al nas i tirar el aire molt fort traguen els meus mocs.
M'agrada córrer sola, en companyia, en competició ... M'agrada córrer quan fa calor, fa fred o quan la temperatura és perfecta.
I a tu? T'agrada córrer?

Recycling

Recycling

I always hear to people say that no it’s important recycling, they say that recycling no exist. I always recycle, in my home all my family recycle, I think is very easy and when you make it, you help our planet.

I have tried research information about recycling because I wanted to know why people say that but I haven't found anything.

I have read a lot of information about news methods of recycling, which is the best country and which is the worst country recycling but I haven't found what happens in the cities where it's exist recycling plants. I wanted to know if the recycling plants are in operate or not. I also wanted to know which is the responsibility of people in this but there isn’t anything.

In England each house has its own rubbish bins, one for paper, one for organic rubbish, other for crystal and the last for plastic. I think is very interesting because people are more conscious about the problem.

In the UE, 513 kg of municipal waste was generated per person in 2009. Bulgarian people threw all their waste at the same place, Germans were able to recycle 49 per cent of their waste in 2009. Now the situation is better in Germany.

Spanish state only 24%

Some years ago I saw a documentary that surprised me, it’s about the waste that one person generate in the course of her live.

Here is the link to se the documentary http://www.youtube.com/watch?v=70fQ8Jk7IgY       

I hope that enjoy it.

Reciclatge

Sempre escolte a gent dir que el reciclatge no és important , diuen que el reciclatge no existeix. Jo sempre recicle, a ma casa, tota la meua família recicla, crec que és molt fàcil i quan ho fas, ajudes al nostre planeta.

He intentat buscar informació sobre el reciclatge, perquè volia saber per què la gent diu això, però no he trobat res.

He llegit un fum d'informació sobre nous mètodes de reciclatge, sobre quin és el millor país i quin és el pitjor país en quan al reciclatge, però no he trobat el que passa a les ciutats on hi han plantes de reciclatge. Volia saber si les plantes de reciclatge funcionament correctament o no. També volia saber quina és la responsabilitat de les persones en això, però no hi ha res.

A Anglaterra, cada casa té els seus pròpis contenidors, un per al paper, un altre per a residus orgànics, un altre per al vidre i l'últim per al plàstic. Crec que és molt interessant perquè la gent està més conscient sobre el problema.

A la UE, cada persona va generar 513 kg de residus urbans al 2009. Bulgaria va llançar tots els seus residus al mateix lloc, els alemanys van ser capaços de reciclar el 49 per cent dels seus residus el 2009. Ara la situació a Alemanya és encara millor.

A l'estat espanyol només reciclarem el 24 per cent.

Fa uns anys vaig veure un documental que em va sorprendre, es tracta dels residus que genera una persona al llarg de la seua vida.

Ací vos deixe l'enllaç per si voleu vore'l

Espere que vos agrade http://www.youtube.com/watch?v=70fQ8Jk7IgY

Thank you

Thank you

When I arrived to England one of the things that I like the most was the use of the word thanks. People give thanks when they get off from bus, I like that. When I was a child, I remember that people gave thanks more frequently than now.  I think is easy to give thanks and after you say that the people are grateful.

I also remember when I get on the train when I sat I say good morning to people around me, if I saw the driver of train I said to him good morning also. Now, I think the people don’t say good morning to anyone, neither do I.

When I bring Daisy to school, before we enter inside the school, one man call Malcolm take care of the children. He wears yellow reflective clothes, a cap and his hand hold a signal. His work is stop the traffic of cars so children can enter to school without problems.

All children give thanks to Malcolm when they across the pedestrian crossing, their parents also say him than you. I think, in this moment the parents remember when they were children because their voices seem sweeter.

People commonly called Lollipop Man or Lollipop Lady because for the children the signal seems a big lollipop.  

In my opinion, we should say thank you more often, because as people of my town say: “is well-born be grateful”.

Gràcies

Quan vaig arribar a Anglaterra una de les coses que més em va agradar va ser l'ús de la paraula gràcies. La gent dóna les gràcies quan es baixen del bus, m'agrada. Quan jo era xicoteta ,recorde que la gent donava gràcies amb més freqüència que ara. Crec que és fàcil donar les gràcies, a més, després de dir gràcies la gent està agraïda.

També recorde que abans, quan  pujava al tren i em sentava deia bon dia a la gent del meu voltant. Si passava el conductor del tren també li deia bon dia. Ara, crec que la gent no diu bon dia a ningú, jo tampoc.

Quan porte a Daisy a l'escola, abans d'entrar a l'escola, un home anomenat Malcolm té cura dels xiquets. L’home vist roba reflectant groga, una gorra i a la mà sosté una senyal. El seu treball és parar el trànsit dels cotxes per a que els xiquets puguen entrar a l'escola sense problemes.

Tots els xiquets donen les gràcies a Malcolm quan creuen el pas de vianants, els seus pares també li les donen. Crec que, en eixe moment els pares recorden quan eren xicotets perquè les seues veus pareixen més dolces.

La gent li diu a este senyor el malnom d'home piruleta o la senyora de la piruleta, perquè als xiquet la senyal que porten a la mà lis pareix una piruleta gegant.

Jo pense que hem de donar les gràcies més sovint, perquè com la gent del meu poble diu: "és de bon parit ser agraït"

London by bike

I went to London last week. London is 20 minutes fare away from my house by train.

I decided to take my bike to go to London because I read that two years ago,  a big network of roads for bikes, was created. Here it's possible to takes bikes inside the train, only Monday to Friday, from eight to ten o’clock you may have problems because the train is crowded but the rest of time is possible to take your bike inside without problems.

In London there aren’t a specific  bicycle paths, there are different colours lines which are on both sides on the road, near from the sidewalk. This lines show the different routes.

I went to London without any map or guide, I got off from train with my bike and I decided to investigate the streets by myself.

One hour later, I was tired because it was difficult for me to find a determined route so I decided to follow the London buses it was fantastic!

I was very fast from one place to another one. You can follow the bus without any problem because they are slow and frequently stop.

There are greenways for cycling paths through parks and along canals.

When I get back home I started reading more about cycling routes. You can get a lot of guides of the different routes in London so I applied to all the guides. Three days more latter I received my guides by post.

I recommend you to visit London by bike, you can see a lots of places very quickly and it is more beautiful see the city than travelling underground.

If you need some guides ask me!

Londres en bici

La setmana passada vaig estar a Londres, està a 20 minuts de ma casa en tren. Vaig decidir agarrar la meua bicicleta i anar cap allí perquè vaig llegir que en els últims 2 anys s'ha creat una gran xarxa de rutes per a bicicletes. Ací és possible pujar la bici al tren, sols pots tindre problemes entre setmana de 8 a 10 del matí donat que a eixes hores el tren va ple però, la resta del dia pots pujar la teua bicicleta sense problemes.

En Londres no hi ha un carril per a bicicletes específic, el que hi ha són unes línies de diferents colors als dos costats de les carreteres, molt a prop de la vorera. Estes línies et marquen les diferents rutes.

Jo vaig anar a Londres sense mapes o guies, vaig baixar del tren amb la meua bicicleta i vaig decidir investigar el carrers per mi mateixa.

Una hora després estava cansada perquè era difícil trobar una ruta determinada així que vaig decidir perseguir als autobusos de Londres...va ser fantàstic!

Jo anava molt ràpid d'un lloc a l'altre. Pots seguir als autobusos sense problema perquè no van molt de pressa i estan fent parades freqüentment.

Hi ha vies verdes per a fer ciclisme per senders a través dels parcs al llarg dels canals.
Quan vaig tornar a casa em vaig posar a llegir més informació sobre rutes amb bicicleta i es pot obtenir un fum de guies de les diferents rutes així que vaig sol·licitar totes les guies. Tres dies més tard em van arribar les guies per correu.
Et recomanem visitar Londres amb bicicleta, es pot veure un fum de llocs molt ràpid i és més bonic veure la ciutat que viatjar baix terra.
Si necessites guies demana-me-les!

 

Marmite "love it or hate it"

Marmite

De moment, aquest és un dels productes que més m'ha cridat l'atenció. Quan vaig vore que la meua xiqueta s'untava una torrada amb este producte, de seguida vaig voler saber de què es tractava. És de color marró intens, quasi negre. La seua textura és com la del caramel líquid.
Quan vaig preguntar a Karen (la mare de la xiqueta a la qual cuide), em va dir:
Es un producte molt típic a Anglaterra, el seu sabor és molt intens, o l'adores o el detestes.
Total, que el vaig provar sense saber molt bé de què es tractava. Tenia un sabor fort, si, era estrany, em va recordar a quan menge pollastre a l'ast, el sabor més fort de la salsa. A l'envasament vaig poder llegir que era un producte apte per a vegetarians, així que el que jo estava pensant no podia ser.
Vaig buscar a Internet i em vaig trobar amb el següent eslògan "love it or hate it" el mateix que Karen m'havia dit.
Es tracta d'un producte molt típic per als anglesos i està elaborat per l'extracte del rent obtingut com a sub-producte del procés d'elaboració de la cervesa.
En fi, s'hi vingueu per ací, entreu a un Tesco o a qualsevol supermercat i compreu-se un pot, ja em digueu si vos agrada o no.
Tan de parlar-ne sobre menjar ha fet que tinga fam així que... vaig a fer-me una torrada de marmite!



Marmite

Till now, this is one of the products which has attracted my attention. Ass soon as I saw my child spreading  this product, I immediately wanted to know what it was. It's intense brown, almost black. Its texture is similar to liquid caramel.
When I asked to Karen (the child's mother), she said to me:

It's a very typical product in England, its flavor is very intense, or you adore it or you detest it.

After all, I tasted the product but I didn't know very well what it was. It was a strong flavor, and yes, it was strange. The flavor remembered me when I ate roasted chicken, the most strong sauce's flavor.
On the label I read that this product is suitable for vegetarian people so my idea wasn't possible.
I searched in internet and I found the next slogan “love it or hate it”, the same what Karen had told me.
It's a typical product for Englhis people and it's made with the extract of beer yeast. It's obtained as a sub product of the beer process. ( ací m'he armat un cacao que no és ni normal!)
Finally, if you come here, I recommend to go to Tesco or something similar and to buy marmite. You will tell me if you like it or not.
All this talk about food has made me to be hungry so I'm going to go to the kitchen and I'm going to eat a marmite's toast.